HISTÒRIA

Història

Edat Mitjana

En 1038 o 1058, segons les fonts, s’esmenta el “puig d’Ollers” com a fita del castell de Forès. En 1076, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, Comtes de Barcelona i Marquesos, van donar a Adalbert  Sendret un alou propi del comtat de Barcelona en la “marcha extrema en la lloch de orror, y de vasta solitud”  anomenat ipsa quadra de Olers perquè el fortifiqués i repoblés el lloc. Els límits del qual eren: “Afrontat de orient ab la Serra de prop de Pedriñà, la que devalla ab lo reguer de Tosquella, que també desguasa al torrent de Ollers, o en el terme de Anguera, y va al extrem que és en la Plana de Anguera, y se junta en lo torrent de Anguera, fins al altre torrent, que desguasa de Anguera, y devalla per la espona per lo terme de Anguera y segueix dita espona fins al hort de la Albareda, y va al mateix reguer que desguasa de las fonts de Barberà; de mitg dia se junta en la ribera de la Ceguera, y puja per lo puig y trenca per colbex, que ja està termenat entre Piera y Ollers, y segueix la vall, que desguasa de aquella cassella, y va per los Pujols, y trenca per paret antiga, y per colbex, y per la aigua de Francolí de hont diuhen Amalger; de ponent se ajusta a la Espluga de Francolí, de tremuntana sen va per Comelar y va a la aigua que desguasa de Florig, fins als Angles”.

L’any 1080, Gaubert, fill d’Adalbert, i la seva mare Marideda, cediren la tercera part d’aquesta quadra a Seniofred

L’any 1164, Pere de Sant Esteve i la seva muller Ermessendis, varen donar aquest castell amb les seves propietats, tot retenint-ne els homenatges, a Arnau de Verdú

L’any 1165, Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona, cedí els delmes d’aquest indret i d’altres a Pere de Puigverd, perquè aquests llocs fossin habitats.

L’Ordre del Temple

Més tard, el 1174 fou donat a l’ordre dels Templers per Bernat de Santa Coloma i la seva muller Sança, o Lancia segons les fonts. A finals del segle XII van fer importants adquisicions, especialment drets damunt els molins del riu d'Anguera.
L’any 1180, Pere de Lodger vengué als templers tots els drets que tenia sobre Ollers que l’havia concedit Bernat de Santa Coloma; el mateix any, Arnau de Verdú i Pere de Sant Esteve cediren tots els drets que tenien sobre aquest castell i terme, al mateix orde. 

L’any 1198, hi hagué una concòrdia entre Berenguer de Freixenet i els templers, on el primer cedia tots els drets que havia adquirit en el castell d’Ollers i terme, pel preu de 180 sous barcelonesos. 

El rei Pere el Gran va donar els seus drets sobre el castell d’Ollers al seu metge Arnau de Vilanova, el 1274, en recompensa dels molts favors que li havia fet. Aquest va permutà el castell, el 1288, amb el barceloní Pere Marquès, notari reial, per uns censals a ValènciaEls templers no van estar d’acord amb la permutació i el 1294, el rei Jaume I va confirmar el domini dels templers sobre Ollers què es va integrar a la comanda del Temple de Barberà. Quan l’ordre es va extingir va passar al domini dels Cavallers de Sant Joan que el van tenir fins el segle XVII.

Revolta dels Segadors

Catalunya va patir una sagnant revolució i guerra civil, a mitjan del segle XVII, quan la Diputació del General, precedent de la Generalitat, va aprofitar la revolta dels Segadors per tallar les relacions amb la monarquia dels Habsburg. Felip IV envià un poderós exèrcit de 30.000 homes, amb un formidable parc d’artilleria, per sotmetre diplomàticament o a sang i a foc el Principat. La cruenta guerra amb la monarquia hispànica va durar 12 anys.

En el transcurs d’aquesta guerra, van sofrir el pas de la barbàrie militar els pobles de la Conca de Barberà, especialment Lilla, l’Espluga de Francolí, la Guàrdia dels Prats, Ollers, Pira, Sarral, Montblanc, etc. Cap d’aquestes poblacions esmentades compta amb documentació anterior al segle XVII.

Sarral vist des d'Ollers
Sarral no només va ser assaltada el 1642 i també el 1647, sinó cremades fins a 80 cases i saquejats els objectes litúrgics de l’església (es de suposar que igualment els llibres parroquials), igual que Montblanc, assaltada i incendiada tres cops, que perdé els arxius del consell montblanquí i els parroquials de la plebania.

Guerra de Successió

Una nova revolució, la de 1706, entronitzava un monarca Habsburg (Carles III) en oposició del sobirà regnant Felip V. S’inicià una guerra per a la successió a la Corona espanyola que s’allargà quasi deu anys. La Guerra de Successió es deixà notar sobretot a la fase final, entre 1711 i 1715, amb l’ocupació del país per part de l’exèrcit borbònic.

Pira
La Conca de Barberà es converteix en un lloc de pas de les diferents tropes. Al juliol de 1712, les tropes aliades del general Montese passen 8 dies a Sarral, abans de traslladar-se a Santa Coloma de Queralt. A Pira, les diferents càrregues que la guerra va comportar, segons el llibre de comptes de l’ajuntament (1700-1723), van ser: el 1706 paguen 67 lliures i 12 sous per als soldats que van a València, per als que van a Barcelona altres 39 lliures, per als que marxen a Mequinença, 32 lliures, per al cost dels bagatges per anar a Valls i Vilafranca del Penedès, 22,5 lliures i, finalment, compren dues quarteres de blat per pastar pa per als soldats que es dirigien a Barcelona (sis lliures). El 1707 hi ha una sortida de 25 lliures i 8 sous “que donaren a la gent del sometent”. L’any següent han de comprar palla i ordi per alimentar els cavalls de l’exèrcit. El 1709 es veuen obligats a contribuir per bagatges, en total més d’onze lliures per “pagar lo conboi de Barcelona”, a més han de satisfer 16 lliures i 16 sous per treure els soldats de Pira i fer-los anar al Pla de Santa Maria. Més endavant, el 1712, paguen 25 lliures als traginers de Vilaverd per portar farina per fer pa de munició.

Una vegada més, la situació geogràfica de la Conca com a lloc obligat de pas, que la beneficiava en els intercanvis comercials, la perjudicava en temps de guerra. La penúria econòmica va provocar un increment dels òbits entre la població. A Barberà i Ollers les morts van ser: 26 el 1706, 35 el 1707 i 27 el 1708, quan en el període 1691-1700 es van comptabilitzar només 18 enterraments.

Com a conseqüència de la guerra, apareixen noves imposicions a les collites del terme que s’afegeixen als drets dels terratinents (com ara els delmes) i parroquials (primícies). El 1715, motivat per la nova tributació del cadastre, els jurats d’Ollers venen a carta de gràcia al donzell Francesc de Montserrat, del mateix poble, un 20è de tots els fruits que es recol·lectaven al terme, per 565 lliures, al començament de l’acta notarial es declara “per a pagar la contribució real novament imposada per lo rey Felip Quint, del qual acorden pagar un 7è. 

Terme d'Ollers
La forta pressió fiscal porten als regidors d’Ollers, en acord de l’1 de gener de 1727, a adreçar-se a Madrid, mitjançant poders atorgats a Joan-Baptista Bellver i Fàbregues, veguer de Tarragona, per comparèixer a la cort reial amb un memorial on s’exposava “... El estado miserable en que se halla dicho lugar causado de la epidèmia popular de enfermedades que padecen los vecinos, supplicando la gracia, perdón y absolución de lo que debe pagar dicho lugar de real y personal cadastro...”. Els poders són signats per Magín Savid, alcalde, i Joseph Torné, regidor. Com a testimonis signen un llaurador de Barberà  i Francisco Savid, llaurador d’Ollers. Aquest any es van enregistrar 25 defuncions entre els dos pobles, Barberà i Ollers, més del doble que en períodes normals.

La Gran Guerra

Amb motiu de la Guerra Gran, que enfrontà el regne d’Espanya amb la República francesa (1793-1795), a inicis del 1795 es formà a Tarragona la Junta dels Terços de Miquelets del corregiment (1795-1803), l’objectiu de la qual era la militarització de la població civil. El mateix any, però, va arribar el tractat de Basilea que suposava la pau i la frontera catalana retornà als límits establerts pel tractat dels Pirineus (1659). L’anomenada Junta la integraven militars, eclesiàstics i civils i es començà a posar en marxa a partir d’instruccions encaminades a la confecció de censos estadístics, punt de partença per consignar els homes que cada poble del corregiment de Tarragona havia de lliurar al servei d’armes.

Els motius per entrar en aquestes milícies eren, per una banda, l’entusiasme popular en la defensa de la monarquia i de la religió contra la França revolucionària i, per altra, els avantatges fiscals per a les famílies dels reclutats (exempció de cadastre) o el cobrament d’un salari per anar en nom d’una vila.

Dels 183 voluntaris que es van allistar als miquelets, a la Conca de Barberà, 3 eren fills d’Ollers: els germans Torner Ribes, fills d’ Antoni i Gertrudis, pagesos, la mare era nascuda a Cabra del Camp. Els tres eren germans d’una família de vuit (cinc nois i tres noies). Josep (nat el setembre de 1768) era el segon home; Antoni (nat el desembre 1774) és el tercer; i el Miquel (nat a l’octubre de 1777) el tercer.

El 1787 hi havia a Ollers 19 homes entre 16 i 50 anys, 10 d’ells solters; el 1795 només hi havia 13 homes d’aquestes edats, un d’ells solter.

Ollers deixa de ser municipi

Barberà vist des d'Ollers
L’any 1846, els habitants d’Ollers demanen agregar-se al municipi de Barberà, demanda que li va ser concedida segon un ofici, amb segell del “Gobierno político de provincia. Tarragona”. – “Sección de Gobierno. – Negociado nº 15. N.º 7.195.”, signat a Tarragona, el 13 d’octubre de 1846, que diu el següent: “El Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación de la Península con fecha 17 del mes próximo pasado me dice lo que sigue: “Enterado S.M. del expediente remitido por V.S. a este Ministerio sobre supresión del Ayuntamiento de Ollés, ha tenido a bien mandar que dicho pueblo se agregue al distrito municipal de Barbará, sin que esta agregación afecte en lo más mínimo al derecho de pastos y demás aprovechamientos mientras no se medie convenio particular, debiendo consignarse en un documento que se depositará en el Gobierno político, los actuales límites y términos de Ollés, sus propios, pastos y derechos de toda especie. Es al mismo tiempo la voluntad de S.M. que el Alcalde pedáneo que V.S. nombre para Ollés sea precisamente uno de los Concejales elegidos en dicho pueblo en el mes de Noviembre último...”.

FONTS CONSULTADES
Porta i Blanch, Josep: Arreplec de dades per a la història de Barberà. Ajuntament de Barberà de la Conca, 1984.
Grau i Pujol, Josep M.T. La Guerra de Successió a la Conca de Barberà. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Fontana, Josep. La fi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1998). Edicions 62, Barcelona. 1998.
Gual i Vilà, Valentí. L’espai agrícola de la Conca de Barberà (segles XVI-XIX). Article. 1997.
Gual i Vilà, Valentí. Els miquelets de la Conca de Barberà a la Guerra Gran segons registres militars i parroquials (1793-1795). Article. 2009.
Puig i Tàrrech, Roser. La lleva dels miquelets del partit de corregiment de Montblanc (1795) i el cens de Floridablanca (1787). Confrontació de dades. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. 2007.
Mayayo i Artal, Andreu. La Conca de Barberà 1890-1939: de la crisi agrària a la guerra civil. Montblanc. 1986.
Grau i Pujol, Josep M. i Badia i Batalla, Francesc. Diccionari biogràfic històric de Montblanc (1155-1920). Fundació Martí l’Humà. Tot Conca. Montblanc. 2008.
www.carrutxa.cat/bibioteca/ftp/guerra_succesio.pdf
www.raco.cat
http://blogs.sapiens.cat
Http://boock.google.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada