Poema de l'amistat
Un tresor és l'amistat. Un bé que molts ja voldrien i no sempre és valorat, ans són molts els que l'obvien. Un amic m'és molt preuat perquè sempre als mals moments, de debò s'ha preocupat de complànyer els meus turments. Els mals vents poden passar, les riqueses minvaran, però ara i sempre ha de restar aquest meu tresor tan gran. Sóc un home afortunat, no sóc ric ni tinc la lluna. M'acompanya l'amistat. Ho tinc tot, i tot en una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada