Cul de sac
Aquí hi trobareu notícies i anècdotes referides a Ollers i els seus habitants
El sant home Poblet, causa i origen del Monestir Reial de Poblet del que va prendre el nom, era fill d’Ollers, encara que alguns diuen que era de la casa Poblet de Barberà.
En una ordre donada, pel rei Pere III, el Ceriminiós, el 19 de febrer de 1367 des de Lleida disposà que les obres de construcció de la muralla de Montblanc havien de fer-se amb la col·laboració, no solament dels veïns de Montblanc, sinó també amb la dels veïns dels pobles de la rodalia. Concretament deia que havien de col•laborar-hi els pobles “dins la dita vegueria constituïts que haien acostumat recollir-se ab lurs béns dins la dita vila de Montblanc qui no haien Castell ne fortalea en la qual puxen defendre ab lurs béns.” La norma no devia aplicar-se amb massa exactitud ja que els veïns de Barberà, Pira, Vallverd, Biure, Ollers i Montbrió de la Marca, per mediació del prior dels Hospitalers de Sant Joan, es queixaren que se’ls exigia injustament la contribució per a les muralles de Montblanc, i el rei els eximí de fer-ho al·legant que els esmentats pobles tenien ja suficients fortificacions i no tindrien necessitat de refugiar-se dins el clos murallat de Montblanc que s’estava construint.
En un capbreu datat el 5 de gener de 1428 es diu que els rectors de Barberà no tenen obligació d’anar a dir missa a l’església d’Ollers.
El 2 de gener de 1562 es concedeix tenir fonts baptismals a l’església per demanda dels prohoms d’Ollers “Víctur Mjr (Víctor Mir), balle, y an Jaume Seujt (Jaume Civit) dit lo Pobill y an Jaume Carbonell y an Bertomeu Guerau i als altres prohomes del loch de Ollés”.
El 5 d’octubre de 1596, Petrus Ceuid (Pere Civit) fa promesa formal d’edificar una capella a l’església d’Ollers a Nostra Senyora del Roser; “...y faré lo altar y retaule y posaré tots los ornaments que seran menester a dit altar para que si pugue dir missa...”.
El 6 d’octubre de 1721, el Corregidor de Montblanc escortat pel sometent i per soldats del rei, entrà al cementiri d’Ollers per comprovar si hi havia el cos de Pasqual Sanjoan, dit Caragolé, que s’havien portat de les forques de Barberà. I, efectivament, hi era. El Rector Gaspar Suavó va intentar impedir-les l’entrada i va requerir la presència del Rector de Pira perquè aixequés acta que van signar com a testimonis un estudiant de Falset i Joseph de Montserrat estudiant d’Ollers.
El 29 de gener de 1732 es fundà una missa perpètua per a tots els divendres de l’any a celebrar a l’altar de Sant Isidre, per testament de Teresa Montserrat, fet el 27 de febrer de 1685, i executat pel seu net Antoni Montserrat.
El 3 de novembre de 1769 es signa l’escriptura de la institució i fundació d’un Benifet, que deixaren el Reverend Josep de Montserrat i Maria Teresa de Montserrat en els seus testaments.
El 25 de setembre de 1772 es decreta constituir l’església d’Ollers en ajuda de parròquia o vicaria perpètua, establint-se la residència contínua d’un sacerdot vicari com a rector amb dependència de l’església de Barberà: “Este lugar se compone de 37 personas de comunión, dista media hora de Barbará su matriz; se halla en él fundada una capellanía suficientemente dotada, con obligación de residir su obtentor en dicho anexo, y su confesor;...”.
El juny de 1773, l’alcalde d’Ollers, Raimundo Balcells, i els seus regidors, Joseph Civit i Onofre Balcells, demanen a l’arquebisbat de Tarragona els sigui donat el desig de tenir la reserva del Santíssim Sagrament a la seva església. Van passar alguns anys sense resposta fins que, a l’octubre de 1786, la van tornar a sol·licitar, i el 9 de març de 1788 firmaren l’escriptura de compromís per a la il·luminació del Santíssim. Aquesta escriptura comença de la següent manera: “En nombre de Dios amén. Sépsasse que Isidro Sivit bayle, Onofrio Balcells, Joseph Sivit, regidores, Antonio Miró, labrador, vezino del lugar de Nalech, heredero universal del difunto Dr. Antonio de Montserrat, Fidel Sivit, Ramón Cabal, Antonio Torner, Joseph Sivit, llamado Po, Isidro Castellá, Gaspar Sivit, Antonio Sivit, Juan Sivit, Ygnacio Sivit y Joseph Martí, labradores vezinos del lugar de Ollés, sufragánea de la parroquial iglesia de la villa de Barbará, arzobispado de Tarragona.”. I més endavant es comprometen a: “... Y deseando de presente, hacer constar dicha obligación al effecto de ver conseguido nuestro intento, y vernos con el Sr. dichossos; por tanto de nuestro buen grado y sciencia, para no faltar a la perpétua illuminación, haciendo estas cosas con autoridad del Baylle, por nosotros nuestros herederos y sucesores ofrecemos y prometemos al Iltmo. i Rmo. Señor arzobispo de Tarragona, a su Iltre, y muy Rdo. Sr. Provissor, al Rdo. Cura Párroco de dicha vila de Barbará, ahunque ausentes, y al honorable Bayle, y regidores, que son y fueren de dicho lugar presentes que juntos anualmente para dicha perpétua illuminación, daremos juntos y pagaremos en el día que destinarà dicho párroco, y ayuntamiento, diez y ocho cortales y medio de azeite, a saber Ysidro Sivit, dos cortzales, Onofrio Balcells, un cortal y medio, Joseph Sivit, medio cortal, Antonio Miró de Nalech, sinco cortales, Fidel Sivit tres cortales, Ramón Cabal, medio cortal, Antonio Torner, un cortal y medio, Joseph Sivit, llamado Pó, medio cortal, Ysidro Castellá, medio cortal, Gasspar Sivit, medio cortal, Antonio Sivit, un cortal y medio, Juan Sivit, medio cortal, Ygnacio Sivit, medio cortal, y Joseph Martí, medio cortal,...”.
El 17 de març de 1843, el President de la Diputació envia un ofici ordenant el subministrament d’oli a Isabel Civit, Salvador Torné i Maria Civit que havien demanat ser exonerats de tal subministrament. El 1873, Ignacio Civit, fill de Isabel, es va negar a pagar l’oli. El seu advocat el va assessorar que pagués, cosa que va fer segons una nota de l’alcalde Francisco Torrents i Escoté.
En el Diccionario Geográfico Universal, de 1849, es descriu de la següent forma: “Ollés, lug. Ord. De Esp. Provincia de Cataluña, corregim. Arzb. y a 5 ¼ leg. De Tarragona, part., subdelegación y a 1 ¼ N.E. de Montblanch, y a 16 de Barcelona. Pertenece a la Orden de San Juan. A. O. Población 77 habitantes. Situado en terreno llano y barrancoso. Produce trigo, legumbres, vino y aceite. Industria: fábricas de aguardiente. Tarragona es su puerto habitado más próximo.”.
Segons els censos oficials, Ollers tenia 12 habitants el 1830; 18 el 1835; i 14 el 1845. Mentre que l’evolució dels habitants, segons els BOPT, era: 57 el 1841; 59 el 1842; 56 el 1843; i 56 el 1845.
El 1867, la parròquia d’Ollers deixa de ser sufragània de la de Barberà, a instàncies dels feligresos, per les dificultats de passar el riu Anguera i el barranc de Barberà, que els impedien complir "llurs deures religiosos en sa parròquia". En aquest any queda agregada a la parròquia de Pira, en qualitat d’ajuda, per ser molt més a prop i no haver cap d’aquells inconvenients.
“Barberà té agregat lo lloch vulgo Ollés, y no fa molts anys era sufragànea d’aquesta parroquial. Dit lloch sens dubte que també és quant menos del temps del romans, puig son nom Ollés prové de que allí hi havia constructor d’ollas, segons se desprén de certs fragments trobats en excavacions; de manenra que farà uns dos anys que encara’s trobà una ànfora romana, la que’s vengué a un extranger que recollia antigüetats. Lo nom Ollés, en son primitiu olla de o sia del que’s formà lo nom Olles”. Reig i Vilardell, Josep. Colecció de Monografía de Catalunya. Barcelona. 1890.
Iborra Civit, Antoni. Sabater, empleat de banca i polític. Militant del BOC, primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Montblanc, elegit a les eleccions municipals de 1931 on es presentava per una plataforma unitària d’esquerres anomenada Associació d’Esquerres, que va obtenir la majoria absoluta. Va ser detingut per la guàrdia civil en un aplec d’Ollers, dins d’una gira propagandística del BOC.
L’església vella d’Ollers hi ha qui diu que la van cremar els “revolucionaris” de Barberà, amb l’ajut d’algun ollenc, la nit del 25 de juliol, cosa que no ha estat mai confirmada ni provada. El mes d’agost del 1936 des de Barcelona s’envien instruccions als presidents dels comitès locals i als delegats de protecció del patrimoni. La Comissaria de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya de Tarragona, fa un inventari dels objectes artístics de les parròquies de la Conca de Barberà a efectes de la seva recollida. A la d’Ollers consta la relació següent: “Un retaule renaixement plateresc, 2 calzes, 1 copó, 1 custòdia, 1 veracreu, 2 creus processionals, 3 canadelles, 1 incenser, 1 naveta, 4 safates“; quan van anar a recollir-los, sols hi havia un calze i una safata poc interessants.
 |
| Marques de metralla |
A les acaballes de la guerra provocada per l’alçament feixista, van matar un milicià a les portes de la casa de Cal Gaspar, encara avui es poden veure els forats provocats pels trets.
Als primers anys de la dècada dels 60 del segle passat, un proveïdor d’espècies, resident a Barcelona però amb orígens al poble, va comprar la casa del Cal Pep de la Rosa per posar el domicili social del seu negoci. A les etiquetes del seu producte es podia llegir “especias El Sol. Ollers”
Als primers anys de la dècada dels 70 del mateix segle, va arribar l’aigua corrent a les cases del poble, per iniciativa dels seus habitants.
FONTS CONSULTADES
Porta i Blanch, Josep: Arreplec de dades per a la història de Barberà. Ajuntament de Barberà de la Conca, 1984.
Balcells Company, Rosa: Ollers, poble de la Conca de Barberà. Roma, 2008.
Gual i Vilà, Valentí. L’espai agrícola de la Conca de Barberà (segles XVI-XIX). Article. 1997.
Mayayo i Artal, Andreu. La Conca de Barberà 1890-1939: de la crisi agrària a la guerra civil. Montblanc. 1986.
Martinez de Sas, Maria Teresa i Pagès, Pelai. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. L’Abadia de Montserrat. 2000.
Grau i Pujol, Josep M. i Badia i Batalla, Francesc. Diccionari biogràfic històric de Montblanc (1155-1920). Fundació Martí l’Humà. Tot Conca. Montblanc. 2008.
Testimonis orals de la Ramona de Cal Castellà, de l'Assumpció de Cal Jaumet del Pau Sans, del Jaume de Cal Pau Sans, del Florenci i la Maria de Cal Jeroni (més coneguda com Cal Margarido), de la Montse i la Nuri de l'escola (la seva besàvia era de Ca la Dolores del Maset), de la Rosa de Cal Pep de la Rosa (germana de la Maria, el seu avi va nèixer a Cal Pau Sans), de ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada